Els seus orígens es perden en la llunyania del final de l’època romana i principis de la visigòtica. La primera vegada que consta l’existència del bisbat de Vic o Ausona és l’any 516. Cinidi, primer bisbe que coneixem, va assistir a un concili celebrat a Tarragona el 6 de novembre del dit any, presidit pel metropolità Joan. L’any 693, el bisbe Guisfred va assistir al XVI concili de Toledo. Durant els anys 713-879 hi hagué la invasió àrab i la total desfeta del país.

La restauració definitiva de la diòcesi tingué lloc l’any 886, quedant com a sufragània de Narbona fins a la restauració de la metropolitana de Tarragona, a principis del segle XII. Aquesta efemèride fou recordada en la solemne festa celebrada a la Catedral de Vic el dia 6 d’octubre de 1986 i presidida pel Nunci de Sa Santedat, pel bisbe diocesà i gran nombre de sacerdots i fidels de tots els indrets de la diòcesi.

En el transcurs dels segles hi ha hagut canvis en la delimitació del territori diocesà. El primer, l’any 1154, quan varen desmembrar-se algunes parròquies que passaren a Tarragona. La segona gran amputació tingué lloc en 1594, quan fou creat el bisbat de Solsona. L’any 1874 el monestir de Montserrat i les parròquies de Marganell i Monistrol foren incorporats a la diòcesi de Barcelona. Finalment, l’any 1957, en virtut del decret de nous límits diocesans, les parròquies d’aquesta diòcesi que pertanyien a la província de Lleida i, a més, Súria i Balsareny, passaren a Solsona, i les de la província de Tarragona, a l’arquebisbat de Tarragona. En compensació, vuit parròquies de la diòcesi de Barcelona i sis de Girona quedaren incorporades a Vic.

En el santoral de l’Església, la diòcesi de Vic, a més dels patrons de les ciutats i parròquies, compta amb aquests sants:

Sant Bernat Calbó, fill del mas Calbó (prop de Reus), bisbe de Vic durant els anys 1233-1243. Sant Miquel dels Sants, fill de Vic, canonitzat l’any 1862. Sant Antoni M. Claret, fill de Sallent, canonitzat l’any 1950. Santa Joaquima de Vedruna, filla de Barcelona, canonitzada l’any 1959. Sant Pere Almató, fill de Sant Feliu Sasserra, canonitzat l’any 1988. Sant Francesc Coll, fill de Gombrèn, canonitzat l'any 2009.  Santa Carme Sallés, filla de Vic, canonitzada l'any 2012.

Els beats són els següents (l’any que s’indica correspon a la beatificació): Dominic: Franesc Coll i Guitart (fill de Gombrèn, 1979); Claretians: Pere Cunill i Padrós (fill de Vic, 1992), Venceslau Claris i Vilaregut (fill d’Olost, 1992), Joan Codinachs i Tuneu (fill de Sta. Eugènia de Berga, 1992), Lluís Masferrer i Vila (fill de St. Vicenç de Torelló, 1992), Joan Baixeres i Berenguer (fill de Castellterçol, 1992), Alfons Miquel i Garriga (fill de la Molsosa, 1992), Andreu Solà i Molist (fill de Taradell, 2005); Hospitalari: Francesc Xavier Ponsa i Casallarch (fill de Moià, 1992); Escolapi: Ignasi Casanovas i Perramon (fill d’Igualada, 1995); Dominic: Ramon Peiró i Victori (fill d’Aiguafreda, 2001); Escolàpia: Gna. Clemència Riba i Mestres (filla d’Igualada, 2001); Jesuïta: Josep Tarrats i Comaposada (fill de Manresa, 2001); Salesià: Fèlix Vivet i Trabal (fill de Torelló, 2001); Carmelita-Vedruna: Gna. Elvira Torrentallé i Paraire (filla de Balsareny, 2001); Prevere: Mn. Pere Tarrés i Claret (fill de Manresa, 2004); Carmelita de l'Antiga Observança: Maria del Patrocini de Sant Josep -Maria de Puiggraciós Badia Flaquer (filla de Bigues, 2007); Germans de les Escoles Cristianes:  Victori -Martí Anglès Oliveras (fill de Sentmenat, 2007), Agapi Josep - Josep Lluís Carrera Comas (fill de Sta. Coloma de Farners, 2007), Ildefons Lluís -Josep Casals Lluch (fill de Santpedor, 2007), Jaume Bertí -Antoni Jaume Secases (fill d'Alàs, 2007), Honorato Alfredo -Agustín Pedro Calvo (fill de Cobatillas, 2007), Miquel de Jesús -Jaume Puigferrer Mora (fill de Manlleu, 2007), Honest Maria -Francesc Pujol Espinalt (fill de Santpedor, 2007), Oleguer Àngel -Eudald Rodas Saurina (fill de Sta. Coloma de Farners, 2007), Adolf Jaume -Antoni Serra Hortal (fill de Banyoles, 2007), Raimon Eloi -Narcís Serra Rovira (fill de Quart, 2007), Francesc Matí -Antoni Tost Llaveria (fill de Mont-roig del Camp, 2007), León Justino -Francisco del Valle Villar (fill de Grañón, 2007); Germans Maristes de l'Ensenyament: Priscil·lià -Josep Mir Pons (fill d'Igualada, 2007), Jaume Ramon -Jaume Morella Bruguera (fill d'Osor, 2007), Joan Crisòstom -Joan Pelfort Planell (fill d'Òdena-Espelt, 2007), Antolí -Antoni Roig Alibau (fill d'Igualada, 2007), Gaudenci -Joan Tubau Perelló (fill d'Igualada, 2007); Dominiques de l'Anunciata: Ramona Fossas de Sant Domènec -Ramona Fossas Romans (filla de Ripoll, 2007), Rosa Jutglar Gallart (filla de Savassona, 2007), Ramona Perramon del Dolç Nom -Ramona Perramon Vila (filla de Vic, 2007), Reginalda Picas Planas (filla de Borredà, 2007); Carmelita de la Caritat Vedruna: Apolonia Lizarraga del Santísimo Sacramento -Apolonia Lizarraga y Ochoa de Zabalegui (filla de Lezáun -Navarra, 2007); Laic: Miquel Peiró Victori (fill d'Aiguafreda, 2007).

Com a servents de Déu dels quals el Papa ha reconegut les virtuts heroiques, declarant-los Venerables, hi ha: el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (any 1992); el sacerdot Joan Collell i Cuatrecasas (1996); el P. Jaume Clotet i Fabrés, Claretià (1990); la Gna. Teresa Gallifa i Palmerola, Serventa de la Passió (1997); la Gna. Caterina Coromina i Agustí, Josefina de la Caritat (2006).